Els vespres, just quan em fico al llit, tinc el costum de repassar mentalment les coses bones i dolentes de la jornada. És, potser, la meva manera de donar les gràcies per aquest dia que estic a punt d'acabar.
Què he fet de bo, de què puc sentir-me orgullosa, satisfeta? què m'ha fet feliç avui? quina tasca finalment he aconseguit dur a terme, com em sento, quines sensacions positives he tingut durant el dia. Coses senzilles, com haver trucat una amiga amb qui fa temps que no parlava, la simplicitat d'un passeig cap al tard, gaudir d'un sopar cuinat a foc lent... perquè allò que ens omple i ens submergeix en un estat de pau acostuma ser un petit detall del nostre dia a dia, sense importància aparent però que ho canvia tot.
També repasso breument allò que m'ha quedat a mig fer, o que ni tan sols he començat, per què? m'he carregat d'activitats o he perdut el temps amb tonteries? Analitzo també si he tingut algun sentiment negatiu, per mirar si té motius per ser-hi o tranquil·lament puc fer-lo fora de la meva vida.
Sempre amb amor, sense retrets, amb l'objectiu de conèixer-me una mica més, de prendre consciència dels meus punts forts, i també dels febles, només així puc crear estratègies amb la finalitat de millorar la meva vida i sentir-me bé amb mi mateixa.
Apa, bona nit!
Sempre amb amor, sense retrets, amb l'objectiu de conèixer-me una mica més, de prendre consciència dels meus punts forts, i també dels febles, només així puc crear estratègies amb la finalitat de millorar la meva vida i sentir-me bé amb mi mateixa.
Apa, bona nit!
