Lectures de gener

Quarta setmana de gener i ja m'he llegit dues novel·les, primetes, això sí.

Vaig començar l'any amb una lectura  

lleugera i agradable, fàcil, d'aquelles 

que somrius mentre ets dins la història 

i després te n'oblides.

Il primo caffè del mattino. 

Diego Galdino

La segona, però, m'ha colpit el cor, què faries amb 18 milions d'euros? 

Series més feliç?

La llista dels meus desitjos.
Grégoire Delacourt

"El que em passa és una gran sort i una gran desgràcia. Sóc rica. Em podré comprar tot el que vulgui. Podré fer regals. Però compte. No m'he de refiar. Perquè quan es tenen diners, de sobte t'estimen. De cop i volta els desconeguts t'estimen. Li demanaran matrimoni. Li enviaran poemes. Cartes d'amor. Cartes d'odi. Li demanaran diners per curar la leucèmia d'una nena que es diu com vostè. Li enviaran fotos d'un gos martiritzat i li demanaran que sigui la seva padrina; Els diners fan tornar boig, és l'origen de quatre de cada cinc crims. D'una depressió de cada dues. No tinc cap consell per donar-li, conclou, només aquesta informació."

"Potser aquesta dona no canviarà de cotxe, potser no canviarà res de la seva vida. Les bessones van esclafir a riure. Perquè tu no canviaries res, oi? Tu et quedaries aquí, a la teva merceria, venent trossos de tela per donar feina a les dones que s'avorreixen, que ni tan sols tenen la valentia de tenir un amant! no, de cap manera! Tu faries com nosaltres, canviaries de vida, compraries una casa ben bonica davant del mar, a Grècia potser, faries un gran viatge, tindries un gran cotxe, aviciaries els teus fills, i les teves amigues, ja no miraries el preu de les coses."

"Ets un marit meravellós, Jo; un germà gran, un pare, tu ets tots els homes que una dona pot necessitar. Fins i tot el seu enemic; en tinc por. Si ell ho sabés, seria un desori, seria la guerra. Si ho sabés, només voldria illes al sol, còctels de colors, sorra ardent?"

"Ser rica és veure tot el que és lleig, ja que tens l'arrogància de pensar que pots canviar les coses. Que només cal pagar. Però no sóc rica, només tinc un xec de divuit milions, només tinc la temptació. Una altra vida possible. Una casa nova. Un televisor nou. Tot de coses noves. Però res de diferent."

"Amb el temps, totes ho sabem, la sexualitat queda amputada de desig. Llavors intentem despertar-lo, provocar-lo amb audàcies, amb experiències noves."

"Sóc la teva filla, papa. Sóc la teva filla única. L'única filla que vas tenir. He crescut esperant-te i mirant com la mama dibuixava el món. He crescut amb la por de no ser prou bonica per a tu, no tan encantadora com la mama, no tan brillant com tu. He somiat dissenyar i crear vestits, fer que les dones se sentin boniques. He vist en somnis Solal, el cavaller blanc, he somiat en una història d'amor absolut; he somiat en la innocència, paradisos perduts, estanys; he somiat que tenia ales, he somiat que m'estimava a mi mateixa sense necessitat de ser benèvola."

"Perquè les nostres necessitats són els nostres petits somnis diaris. Són les petites coses que hem de fer, que ens projecten a demà, a demà passat, al futur; aquestes cosetes de no res que comprarem la setmana que ve i que ens permeten pensar que la setmana que ve encara serem vius."

"Fer realitat els somnis dels altres significava arriscar-se a destruir-los. No m'havia equivocat. Havia pressentit que aquests diners serien una amenaça per a tots dos. Que eren com un foc. Un caos incandescent. Sabia, ben endins, que si podien fer el bé, aquests diners també podien fer el mal."

"M'agradava la meva vida. M'agradava la manera en què les coses mediocres van esdevenir belles per a nosaltres. M'agradava la nostra casa senzilla, còmoda, cordial. M'agradava el nostre jardí, el nostre modest hortet i els miserables tomàquets que ens oferia. M'agradava cavar la terra glaçada amb el meu marit. M'agradaven els meus somnis de primaveres pròximes."

"M'agradava profundament la meva vida i en el moment mateix que vaig guanyar aquests diners vaig saber que tot es faria malbé, i per què?
Per un hort més gran? Tomàquets més grossos, més vermells? Una nova varietat de mandarines? Per una casa més gran, més luxosa, una banyera amb hidromassatge? Per un Cayenne? Una volta al món? Un rellotge d'or, diamants? Uns pits operats? Un nas operat? No. No. I no. Tenia allò que els diners no podien comprar sinó tan sols destruir.
La felicitat.
Si més no, la meva felicitat. La meva. Amb els seus defectes. Les seves banalitats. Les seves petiteses. Però la meva.
Immensa. Radiant. Única.
Llavors havia pres la meva decisió, pocs dies després d'haver tornat de París amb el xec; havia decidit cremar aquells diners.
Però l'home que estimava els ha robat."

"En deixar-me, en Jo s'havia endut la meva rialla, la meva alegria, el meu gust per la vida. Havia esparracat, havia ratllat els nostres records. Havia fet malbé fins a un punt irreparable la poesia simple de la nostra vida. En abandonar-me perquè m'havia robat, en Jo ho havia destruït tot. Ho havia embrutat tot. L'havia estimat. I no em quedava res."

"En unes poques setmanes, vaig matar alguna cosa dins meu. Una cosa terrible que anomenem bondat. Fa prop de divuit mesos, m'havia deixat morir per fer-ne néixer una altra. Més freda, més angulosa. El dolor sempre et torna a afaiçonar d'una manera curiosa."

"Ets bonica, em diu el que aprofita ara la meva bellesa, encara que jo volia ser bonica per a un altre; però m'agradaria veure't somriure de tant en tant. És un home bo, que no ha conegut mai la traïció. El seu amor és pacient."

"Canto per a mi, en silenci, amb la cara girada cap al mar fosc.
M'estimen. Però jo ja no estimo."