Des que els veïns van fer reformes a la cuina i van eliminar la persiana que els ocultava a la meva vista, les respectives finestres encarades tenen vida pròpia.
M'agrada arribar a casa i veure moviment a l'altra banda del pati de llums.
El vespre, mentre preparo el sopar, és agradable veure que algú més també ha de cuinar.
Si es fa tard, i encara no hi ha llum a la cuina veïna, estic pendent fins que finalment arriben i aquesta estança acollidora torna a vibrar amb la presència dels seus habitants.
Benvinguts a casa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada